Bon dia! Mireu atentament aquesta imatge...

Nois, noies, sabeu com és la cendra, oi? Textura, color...
Si som sincers, la cendra és el que queda quan alguna cosa s'ha cremat. És el final. És el residu. És el fracàs d'un projecte que ja no existeix.

A la vostra edat, a vegades un se sent així: cremat. Cremat per les expectatives, cremat per l'estrès dels exàmens, o buit després d'haver intentat agradar a tothom.

Però avui us vull proposar una visió revolucionària, molt antiga i alhora molt moderna.

En l'agricultura regenerativa, la cendra no es llença. Es barreja amb la terra. Per què? Perquè canvia el pH del sòl. Allò que semblava mort, té la capacitat química de despertar la vida latent.

Sabeu d'on ve la paraula Humilitat? I la paraula Home/Humà?
Venen del llatí HUMUS, que vol dir terra fèrtil, terra rica, terra que taca les mans.

Ser humil no és anar amb el cap cot pensant que no valc res. 
Ser humil és tenir la valentia de dir: 'Toco de peus a terra. Tinc arrels. Sóc vulnerable. A vegades m'equivoco. A vegades faig mal. I no passa res, perquè soc terra en procés de transformació'.

Avui ens posem cendra per recordar-nos que som persones reals.
La cendra ens diu: 'Deixa de fingir. Deixa caure la màscara. Abraça la teva fragilitat'.