Bon dia! Llegiu aquest vell conte popular i en parlem:

Una portadora d’aigua de la Xina tenia dos grans atuells, que penjaven dels extrems d’un pal que carregava a sobre les espatlles. Cada dia feia un llarg camí a peu des del riu fins a la casa del seu patró. Un dels atuells tenia vàries esquerdes, mentre que l’altre estava nou i perfecte. El que estava en bon estat, conservava tota l’aigua al final del camí, mentre que l’atuell trencat quan arribava, n'havia perdut la meitat.

Durant anys, això va succeïr diàriament. L’atuell nou estava molt orgullós del seu èxit, ja que es considerava perfecte per a la finalitat pel qual havia estat creat. Però el pobre atuell esquerdat estava molt avergonyit de la seva pròpia imperfecció i se sentia miserable perquè només podia fer la meitat de tot el que se suposava que era la seva obligació.

Després de dos anys, l’atuell trencat va parlar a l’aiguadera tot dient-li:

-Estic avergonyit i vull disculpar-me amb tu, perquè degut a les meves esquerdes només pots entregar la meitat de la meva càrrega i només obtens la meitat del valor que hauries de rebre.

La vella aiguadera li va dir compassivament:

-Quan arribem a casa vull que et fixis en les belles flors que creixen al llarg del camí.

Així ho va fer l’atuell, i en efecte, va veure moltíssimes flors maques al llarg del trajecte, però es va sentir trist igualment, perquè al final només quedava dintre seu la meitat de l’aigua que havia de portar.

L’aiguadera li va dir llavors: 

-Te n'has adonat de les flors que només creixen al teu costat del camí? Jo ja era conscient de les teves esquerdes i vaig voler treure'n quelcom positiu. Vaig posar llavors de flors en tot el recorregut per on anaves, i cada dia les has estat regant; durant dos anys, jo he pogut recollir les flors per decorar l’altar de la meva mare. Si no fossis exactament tal com ets, incloent-hi els teus defectes, Si no fossis exactament tal com ets, incloent-hi els teus defectes, no hauria estat possible crear tota aquesta bellesa