Bon dia! Avui us convidem a llegir aquesta adaptació del poema "Los Nadie" d'Eduardo Galeano:

Somien les puces en comprar-se un gos
i somien els ningús en sortir de pobres,
que algun dia màgic
plogui de cop la bona sort,
que plogui a bots i barrals la bona sort;
però la bona sort no plou ni ahir, ni avui,
ni demà, ni mai,
ni en forma de plugim cau del cel la bona sort,
per més que els ningús la cridin
i encara que els piqui la mà esquerra,
o s’aixequin amb el peu dret,
o comencin l’any canviant d’escombra.

Els ningús: els fills de ningú,
els amos de res.
Els ningús: els cap, els menyspreats,
corrent darrere la vida, morint-la, fotuts,
ben fotuts:

Que no són, encara que hi siguin.
Que no parlen idiomes, sinó dialectes.
Que no professen religions,
sinó supersticions.
Que no fan art, sinó artesania.
Que no practiquen cultura, sinó folklore.
Que no són éssers humans,
sinó recursos humans.
Que no tenen cara, sinó braços.
Que no tenen nom, sinó número.
Que no figuren a la història universal,
sinó a la crònica negra de la premsa local.

Els ningús,
que costen menys
que la bala que els mata.