Bon dia. Avui recordem la Segona Guerra Mundial.

Després de la Segona Guerra Mundial, el món es va trobar davant d’una pregunta molt difícil: Què fem amb els responsables d’aquest horror?

La resposta van ser els Judicis de Nuremberg. La filòsofa Hanna Arendt en recull les seves pròpies conclusions a l’assaig La banalitat del mal.

El més impactant dels judicis de Nuremberg va ser la resposta que van donar els responsables de tots aquells horrors. Molts insistien en el mateix: “Jo només feia la meva feina.” “Jo només obeïa.”

Això va ser el més impactant: Els responsables no eren monstres, sinó persones normals, com nosaltres. Eren bons pares, bons amics, bons marits.

Però aleshores, per què? Per què?

Hannah Arendt defensa que el mal pot ser banal. No perquè sigui petit. Sinó perquè pot néixer de la manca de pensament. De no qüestionar-se res. De deixar-se portar. De renunciar a la pròpia responsabilitat.

Per primera vegada a la història, es va dir clarament:
“obeir ordres no et treu la responsabilitat.”

En aquest cas concret us proposem que rellegiu aquest fragment del judici final: 

Aleshores el Rei dirà als de la seva dreta: «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em vau donar menjar; tenia set, i em vau donar beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m».

Aleshores els justos li respondran: «Senyor, ¿quan et vam veure amb fam i et vam donar menjar, o amb set i et vam donar beure? ¿Quan et vam veure com a foraster i et vam acollir, o despullat i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó i vam venir a veure’t?».

I el Rei els respondrà: «En veritat us dic que tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu».

Aleshores ells també li respondran: «Senyor, ¿quan et vam veure amb fam, o amb set, o com a foraster, o despullat, o malalt, o a la presó, i no et vam ajudar?».

Ell els respondrà: "En veritat us dic que tot allò que no fèieu a un d’aquests més petits, tampoc a mi m’ho fèieu".