Bon dia! Avui us convidem a pensar sobre una paràbola que explica Jesús en l'evangeli de Mateu. 

Diu Jesús que un home va anar a contractar persones per treballar al seu camp. Alguns els va contractar al matí, altres al migdia, i altres gairebé al final del dia. I a tots els va prometre un sou just. 

Quan va arribar l’hora de pagar… tots van cobrar el mateix, tot i que n'hi havia que havien treballat més hores que els altres. 

Els que havien treballat més hores es van enfadar: “Ei! Això no és just!”

I és normal que ho pensessin, perquè nosaltres sovint creiem que qui fa més… ha de rebre més. Aquí és important tenir en compte que, aquells que havien treballat més hores, cobraven un bon sou. Un sou just, vaja. No és que els estiguin pagant malament i per això s'enfadaven. Es van enfadar perquè creien que els altres no es mereixien el que se'ls estava pagant.

Però Jesús ens vol fer pensar en una altra cosa. Imagina’t això: Tu estudies molt per un examen… i un company que ha estudiat menys treu una nota semblant. O t’esforces molt en un partit… i un altre marca el gol i s’emporta els aplaudiments. És fàcil pensar que això no és just. Però el què és important recordar és que res del que se'ls dona de més als que han treballat menys hores fa que els que n'han treballat més cobrin malament. No: es tracta d'un sou just.

A vegades el que ens fa enfadar no és el que tenim… sinó mirar massa el que tenen els altres. Però allò que tenen els altres no fa que allò que tinguem nosaltres valgui menys.