Bon dia! Avui us convidem a reflexionar sobre aquest conte d'Slawomir Mrozek titulat Un heroi. Ja veureu que és un conte que ressona amb l'actualitat.

Un bon dia, passejant per la riba d'un riu, vaig veure de sobte un escolta que s'estava ofegant. Conec el lloc, no és profund, així que vaig decidir salvar-lo tan bon punt s'hi reunís una mica més de públic. Em vaig asseure en un banc a esperar. L'escolta cridava de valent, de manera que al cap de poc es va congregar a la riba un nombrós grup de gent. Vaig esperar una mica més perquè el públic hi fos tot; llavors em vaig aixecar, em vaig acostar a l'aigua i, animat pels crits d'admiració, vaig començar a treure'm lentament la sabata esquerra. El públic em va aplaudir. Només em quedaven els mitjons quan em vaig adonar que un pocavergonya també es disposava a despullar-se. Em vaig posar furiós.

 
—Jo hi era primer —li vaig dir.
—Què, és teu l'escolta? —em va contestar.
I va començar a treure's l'armilla.
—Té raó! —es van sentir unes veus entre el públic—. L'escolta és de tots!
—Deixa aquests pantalons —li vaig dir—. Tu encara no eres en aquest món quan jo ja salvava escoltes.
—Si un cas hauràs salvat la teva àvia —em va contestar en un to insultant.
—I tu la teva tia. Ves a fregir espàrrecs i deixa en pau l'escolta.

El públic anava en augment. Uns estaven de part meva, altres deien que tothom té dret a salvar escoltes. Vaig veure que les coses es complicaven i que tot depenia de qui es despullés primer. Tot i que ell havia començat més tard, com que portava cremallera, em va atrapar. El vaig guanyar només en arribar als calçotets. En veure que perdia la seva oportunitat, va voler saltar a l'aigua tal com estava, en roba interior. Se'm va encendre la sang i li vaig fer la traveta. Tot per voler fer-se l'heroi!

No sé què va passar amb l'escolta perquè a nosaltres ens van portar a urgències. Jo li vaig desllorigar un braç i ell em va trencar algunes dents. Salvar els qui s'ofeguen requereix valor i sacrifici.