Bon dia! Avui us convidem a llegir aquest conte de Kafka. Segur que algun cop heu viscut una situació similar. Però no ens quedem només a la superfície: potser aquest text ens parla de coses molt més profundes que una simple disputa entre amics? Us sona d'alguna cosa més?

Comunitat 

Som cinc amics, hem sortit l'un darrere l'altre d'una casa; el primer va sortir i es va col·locar al costat de la porta; després va sortir el segon —o millor dit, va lliscar tan ràpid com una boleta de mercuri— i es va situar fora, no gaire lluny del primer; després va sortir el tercer, el quart i, finalment, el cinquè. Al final formàvem una fila. La gent es va fixar en nosaltres, ens van assenyalar i van dir: «Tots cinc acaben de sortir d'aquesta casa». Des d'aleshores vivim junts.

Seria una vida pacífica si no s'hi fiqués contínuament un sisè. No ens fa res, però ens molesta, i amb això n'hi ha prou. Per què vol ficar-se on ningú el vol? No el coneixem i tampoc volem acollir-lo. Si bé és cert que nosaltres cinc tampoc ens coneixíem anteriorment i, si es vol dir així, tampoc ara ens coneixem gaire, allò que és possible i tolerat entre cinc, no és possible ni es tolera en relació amb un sisè.

A més, som cinc i no volem ser sis. Quin sentit tindria estar sempre tots sis junts? Entre nosaltres cinc tampoc té cap sentit, però, bé, ja estem junts i així romanem. No volem una nova unió, precisament per la nostra experiència. Com se li podria ensenyar tot, al sisè? Donar explicacions ja seria gairebé com acceptar-lo al grup. Per això preferim no aclarir res i no l'acollim. Si vol obrir la boca, el fem fora a cops de colze, però per més que insistim a fer-lo fora, sempre torna.

El text ens parla d'un grup d'amics però, i si parlés de països?

A la política real, quan un grup diu "som cinc i no volem ser sis", està sembrant la llavor del conflicte futur. La història ens ensenya que el "sisè" no marxarà mai del tot (perquè té dret a existir), i que si l'única resposta que rep són "cops de colze", finalment la relació serà de violència permanent, mai de pau.