Bon dia! Avui, com cada 5 de juny, celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada que vol interpel·lar-nos sobre la manera com ens relacionem amb la natura i sobre la sostenibilitat del nostre model de vida.

Pensem que hi ha un petit detall de la paràbola dels pans i els peixos que ens pot fer reflexionar sobre el tema:
Després de multiplicar els pans i els peixos, Jesús fa una cosa sorprenent: no només dona menjar a tothom, sinó que també diu als seus deixebles: “Recolliu el que ha sobrat perquè no es perdi res.”

Aquest gest, que pot semblar petit, i fins i tot estrany venint d’algú que acaba de multiplicar tants pans i peixos com ha fet falta, ens pot ajudar a repensar la nostra relació amb el medi ambient. Si bé en temps de Jesús no es parlava d’ecologia amb aquestes paraules, aquest últim gest convida a una actitud molt clara: fins i tot en moments d’abundància, cal viure amb responsabilitat i no deixar perdre res del que la natura ens ofereix.

Durant molts anys, els humans hem agafat de la natura tot allò que hem volgut, com si els recursos fossin infinits. No és fins ara, quan aquests recursos comencen a fer-se més escassos i el planeta mostra signes de cansament, que prenem consciència de la necessitat de conservar i cuidar la Terra. Però, de fet, la crida no hauria de néixer només quan hi ha mancança, sinó molt abans: cal cuidar el planeta de manera constant, no només quan ja és urgent.

Les paraules de Jesús en demanar que es reculli tot allò que ha sobrat per tal que no es perdi res, fins i tot després d'un moment de tanta abundància com el del miracle de la multiplicació, ens ensenyen que  cal cuidar, respectar i aprofitar bé els recursos. No deixar que es perdi allò que encara pot servir.

En el Dia Mundial del Medi Ambient, aquestes paraules prenen encara més sentit. El nostre planeta pateix perquè sovint malbaratem aliments o bé fem servir més del que necessitem o bé  llencem coses que encara podrien ser útils o bé no cuidem prou la natura o bé...

Aquest evangeli ens recorda que viure amb sentit implica també viure amb cura: tot el que rebem, si ho sabem gestionar bé, pot esdevenir vida per a tots.