Bon dia! Avui us proposem que llegiu aquest petit conte d'Eduardo Galeano. 

El món

Un home del poble de Neguá, a la costa de Colòmbia, va poder pujar al cel.

En tornar, ho va explicar. Va dir que, des d'allà dalt, havia contemplat la vida humana. I va dir que som un mar de focs petits.

El món és això —va revelar—: un munt de gent, un mar de focs petits.

Cada persona brilla amb una llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha gent de focs grans i focs petits, i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni s’adona del vent, i gent de foc boig, que omple l’aire d’espurnes; alguns focs, focs beneits, no il·luminen ni cremen, però d’altres cremen la vida amb tantes ganes que no es poden mirar sense parpellejar, i qui s’hi acosta, s’encén.