Bon dia. Us fixeu en els espais quan camineu pel carrer? Si pareu atenció, potser us adonareu que hi ha llocs que, tot i ser públics (i, per tant, de tothom), no són tan fàcils d’habitar com sembla.

Si hi pensem una mica, veurem que hi ha bancs on no et pots estirar, espais amb barres, punxes o separadors perquè ningú s’hi pugui quedar gaire estona… Llocs pensats, en el fons, perquè determinades persones no hi siguin.

I si ampliem la mirada, també podem pensar en parcs on està prohibit jugar a pilota, o en alguns establiments de menjar ràpid que posen la música prou alta perquè no t’hi vingui de gust quedar-t’hi gaire estona.

Tot això té un nom: arquitectura hostil. És una manera de dissenyar la ciutat perquè sigui còmoda per a alguns, però incòmoda, o fins i tot inaccessible, per a altres.

Potser nosaltres no ho notem gaire. Però hi ha persones per a qui aquests espais són essencials en el seu dia a dia.

Per això, us proposem veure el següent vídeo, que us ajudarà a entendre una mica millor què és això de l’arquitectura hostil.