Bon dia. Hi ha coses que passen a les ciutats i que sovint no veiem a simple vista. No fan soroll, no surten sempre a les notícies, però canvien profundament la vida de les persones. Una d’aquestes coses és la gentrificació.

La gentrificació és el que passa quan un barri canvia tant que la gent que hi ha viscut sempre ja no hi pot continuar vivint. De vegades arriben nous projectes, reformes, edificis nous, turisme, pisos més cars… i el barri “millora” en aparença. Però alhora la vida de sempre s’hi va fent cada vegada més cara.

Algú, en algun despatx, decideix que un barri està “obsolet”. A partir d’aquí es fan plans, dibuixos, promeses i discursos bonics: que el barri serà millor, més modern, més segur, més atractiu. I potser una part és certa. Però hi ha una altra part que sovint no es diu tan clarament: no tothom s’hi podrà quedar a viure.

Els lloguers pugen. Les botigues de sempre tanquen. Les famílies que portaven tota la vida al barri han de marxar. I els veïns es troben, de cop, en una situació molt dura: o accepten canvis que no poden pagar, o deixen  casa seva.

A vegades fins i tot sembla que la culpa sigui seva per no poder seguir el ritme del “nou barri”. Però això és enganyós. Perquè molts barris no estaven “malalts” per culpa de la gent que hi vivia, sinó perquè ja havien estat deixats de banda durant anys. I quan de cop es revaloren, el preu el paguen sempre els mateixos.

També passa una cosa curiosa: sovint es presenta el canvi del barri com una cosa “bonica”, “cultural” o “moderna”. Es parla de cultura, d’art, de vida de barri, de convivència… però alhora es van expulsant les persones que donaven vida real a aquest barri. És com si es volgués un barri “autèntic”, però sense la gent que l’ha fet autèntic durant anys.

Aquest video ens en parla una mica més.