Bon dia! 
Cada matí, quan em llevo estic de bon humor. Em dutxo content i cantant. Vaig a l'armari, tranquil·lament em vesteixo i vaig cap a la cuina a preparar l'esmorzar.

A casa som cinc i no tothom és com jo. La meva mare s'ha de llevar poc a poc perquè diu que li fa mal el cos i que necessita escalfar-lo abans de donar-li massa marxa.

A l'àvia li costa molt dormir tota la nit sencera i al matí té molta son i es queda fins més tard al llit.

La meva germaneta és un cas; només obrir els ulls ja parla i parla, pregunta i demana, vol i busca... buf! Tots li diem que sembla que a la nit carregui les piles i que només despertar-se ja vulgui gastar-les.

El pare molt sovint està seriós i preocupat, es veu que les coses  a la feina no van massa bé; encara no s'ha vestit ni ha esmorzat i ja està llegint el diari; potser algun dia hi troba alguna notícia que el faci estar una mica més content.

Però jo, encara que els vegi a tots una mica apagats, quan em desperto em sento content, amb ganes d’anar a escola i trobar els meus amics. Sé que passaré estones distretes i d’altres una mica més avorrides. Però encara que sigui així, estic alegre. No sé que em passa.

Cada matí, quan m’acomiado i els faig un petó, em miren als ulls i em diuen:
- Tu sempre amb el somriure a la boca!

Jo els miro i els responc:
- I perquè no? Tinc tot un dia per endavant, segur que passarà alguna cosa bona, segur que trobaré algun amic, segur que alguna cosa em sortirà bé,... Només pensar això ja em fa tenir ganes de llevar-me i estrenar el nou dia. Ho trobo molt emocionant...

Ells em miren, somriuen i ... es posen contents.

Que fàcil és posar de bon humor els altres, només cal estimar-los molt i demostrar-los que sempre hi ha coses que són bones i de les que podem estar contents.