Bon dia. Avui, a dijous per la Pau, parlarem d’un dels conflictes més rellevants de l’actualitat: la disputa entre la Xina i Taiwan.

Fa unes dècades, la Xina i Taiwan formaven part d’un mateix estat. Però després d’una llarga guerra civil, els comunistes van guanyar el conflicte i van fundar la República Popular de la Xina, és a dir, la Xina actual. Els vençuts, en canvi, es van refugiar a l’illa de Taiwan (també territori xinès, però separat de la resta de la Xina perquè, al cap i a la fi, Taiwan és una illa), on van establir el seu propi govern.

Des d’aleshores, tots dos territoris han funcionat de manera independent. Tot i això, el govern xinès considera Taiwan una “província rebel” i defensa que, tard o d’hora, l’illa haurà de reunificar-se amb la resta de la Xina. Per aquest motiu, la majoria de països del món mantenen una situació diplomàtica molt delicada: tenen relacions comercials i culturals amb Taiwan, però oficialment només reconeixen la Xina, per evitar tensions diplomàtiques amb Pequín.

A més, Taiwan és avui un territori clau per a l’economia mundial. És un dels principals productors de microxips, uns components imprescindibles per fabricar mòbils, ordinadors, cotxes o consoles. Precisament per aquesta importància econòmica i estratègica, països com els Estats Units donen suport militar i polític a Taiwan.

Aquest conflicte ens mostra com, en el món actual, absolutament globalitzat, tots els països depenem els uns dels altres. Aquesta dependència és difícil d’aturar, ja que cada territori s’ha especialitzat en determinats recursos, productes o tecnologies. Taiwan, per exemple, és clau en la producció de microxips, indispensables per al funcionament de mòbils, ordinadors, cotxes i gran part de la tecnologia que utilitzem cada dia.