DADES DEL DIA
divendres, 12 de de juny de 2026
Mirar els desvalguts a la cara
Espiritualitat

Bon dia.

Avui és un dia que ens interpel·la profundament: el 12 de juny, Dia Mundial contra el Treball Infantil. Recordem que, encara avui, milions d’infants arreu del món pateixen situacions d’explotació infantil.

És una realitat dura i incòmoda, que sovint ens costa mirar de cara.

El treball infantil priva els nens i nenes de la seva infància, del seu potencial i de la seva dignitat. És perjudicial per al seu desenvolupament físic, mental i emocional. A més, els impedeix accedir a l’educació: els obliga a abandonar l’escola massa aviat o a combinar l’aprenentatge amb jornades de treball llargues i molt exigents.

Aquest no és només un problema llunyà. Forma part del món globalitzat en què vivim, encara que sovint no en siguem del tot conscients.

Aquí teniu dos videos que us acostaran una mica més a tota aquesta realitat tan dura:

 
 
 

Davant d’aquesta realitat, avui us proposem llegir un fragment de l’Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37), la paràbola del bon samarità. Com veureu, en aquesta història també hi apareixen personatges que prefereixen no mirar certes realitats a la cara. Són com nosaltres?

– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: – Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix .
Jesús li digué: – Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient: – Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Davant d’aquesta realitat, avui us proposem llegir un fragment de l’Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37), la paràbola del bon samarità. Com veureu, en aquesta història també hi apareixen personatges que prefereixen no mirar certes realitats a la cara. Són com nosaltres?

– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: – Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué: – Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient: – Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

Hi ha realitats que ens semblen molt llunyanes, difícils d’afrontar o de canviar. Però… realment ho són tant, en un món globalitzat com el nostre?

Qui fabrica els dispositius que utilitzem cada dia?

Quines històries hi ha darrere dels materials que consumim sense pensar-hi?

Som capaços de veure el sofriment i no passar de llarg? O ens hem acostumat a mirar cap a una altra banda?