Bon dia.

Avui us proposem una petita visualització. Per això, us demanem que tanqueu els ulls, si us ve de gust, i que feu un parell de respiracions tranquil·les, sense pressa.

Imagina’t ara que et trobes al principi d’aquest curs. Encara no ha passat res o gairebé res. La teva motxilla és buida, lleugera. La tens davant teu. L’obres amb calma, com qui obre una porta cap a dins seu.

Aquest any hem après moltes coses. No només a l’aula, sinó també en els passadissos, en les mirades, en els errors, en els riures, en els silencis. I cadascuna d’aquestes coses ha anat caient dins la motxilla, sense que ens n’adonéssim.

Ara, dins la motxilla, hi ha moments que potser tenen forma de paraula, de nom d’una persona, d’un examen, d’una excursió, d’una conversa inesperada. Hi ha dies que van ser fàcils, que encara pesen poc i fins i tot fan il·lusió de recordar. I també hi ha moments més difícils, que potser s’han quedat en un racó, plegats, com si no volguessin ser vistos. No cal forçar res: simplement observa què hi apareix.

Mira com hi ha records que brillen una mica, com si encara tinguessin llum pròpia. Potser un dia en què et vas sentir bé amb tu mateix/a. Potser una persona que t’ha ajudat sense que ho esperessis. Potser una cosa que vas aconseguir després d’esforçar-te molt. Deixa que aquests moments ocupin espai un instant.

I també deixa que apareguin aquells altres moments que no van ser tan fàcils. No cal quedar-s’hi gaire estona, però sí reconèixer que hi són. Potser una decepció, una por, una discussió, un dia que hauries volgut que fos diferent. Observa’ls sense jutjar-los. Són part del camí.

Ara imagina que vas avançant pel temps, com si fessis passar els mesos davant teu. Setembre, octubre, novembre… fins arribar aquí. Cada mes afegeix alguna cosa a la motxilla, i tu continues caminant, de vegades sense adonar-te del pes que vas acumulant.

Ara fas una pausa. Et gires una mica cap a la motxilla. L’observes per dins una última vegada aquest curs. No per canviar res, sinó per entendre tot el que conté. Tot el que has viscut, tot el que has après, tot el que t’ha fet créixer d’una manera o altra.

I ara arriba el moment de tancar-la. Amb calma. Sense pressa. La tanques sabent que tot això no desapareix, sinó que es queda amb tu.

Te la poses a l’esquena. Nota el seu pes. Hi ha coses bones i coses difícils, però totes formen part del que ets ara.

I abans d’obrir els ulls, pren un últim moment per reconèixer això: que tot el que has viscut aquest any t’acompanyarà d’alguna manera, encara que continuïs caminant cap a noves etapes.

Quan estiguis preparat/da, pots anar tornant a la sala, a poc a poc.