Aquest curs que ara s'acaba heu pencat de valent. (Ho diu tothom que segon és dur.) 

Un temps ple de dubtes amanit de llargues sessions d'estudi, d'aquelles que fa l'efecte que no hagin d'acabar mai més.

I som aquí, a mitja passa de l'estiu. Un estiu molt especial aquest. L'últim que tindreu 17 anys. O potser el primer que ja en tindreu 18. I això no passa cada any. De fet, passa una sola vegada. I tant si és un com si és l'altre (el dels 17 o bé el dels 18), de ben segur que serà molt important. Ja ho veureu. 

L'any que ve us canviarà la vida. Tot serà diferent. Més seriós. Us fareu grans. O si més no ho semblarà. Però aquest estiu tot és encara com un petit oasi en el que us podreu refugiar d'aquest món de decisions i de presses. 

Aquests cursos a l'escola heu sembrat molt, i ara és el moment de recollir els fruits del vostre esforç i de poder-los gaudir sense pressa.

Per això i perquè sabem que ja només podeu pensar en el que fareu durant aquests tres mesos, us proposem que escolteu una cançó dels Obrint Pas que parla d'un estiu molt enyorat per l'autor de la cançó, que potser us faci pensar en el que penseu que podria ser aquest estiu que ara arriba per a vosaltres. 

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

les festes d'un poble on vam arribar
un sopar a la fresca amb un got a la mà
els nervis a la panxa abans de començar

les primeres cançons les primeres emocions
unes guitarres velles banderes als balcons
la innocència a la cara els somnis als pulmons

ballar entre la gent llançar un crit al vent
saltar de l'escenari tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels

si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar
l'alegria senzilla l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

el soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons

un besos suats davant d'algun portal
el sabor a mistela en uns llavis cremant
unes robes trencades entre quatre mans

unes escales fosques un pis que ens van deixar
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques abraçant la mar

si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte el meu cor vell com torna a bategar
l'alegria senzilla l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren