En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafar-Naüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga».
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no sóc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe». Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.

INFANTIL-PRIMÀRIA:  https://evangeli.net/evangeli-family

A PARTIR DE SECUNDÀRIA:     https://evangeli.net/evangeli