De vegades, un sol segon n'hi ha prou perquè la vida, canvi de cop. Potser t'has assabentat de la notícia de l'accident de tren mentre esmorzaves, anaves cap a l'escola o miraves les xarxes al mòbil. Normalment, les notícies passen rapidíssim, fem scroll i les oblidem, però hi ha moments que ens demanen aturar-nos de debò. Avui és un d'aquests dies.

Davant de situacions així, és normal no tenir respostes ni saber què dir. Estant lluny, és fàcil sentir que no podem fer-hi res. Però hi ha una manera molt real de trencar aquesta distància i apropar-nos a qui ho està passant malament: la pregària i el record.

Pregar per les víctimes, per les seves famílies, pels ferits i per totes les persones que estan treballant sense descans per ajudar. Pregar no és un gest sense importància ni una frase feta; és una manera profunda d'acompanyar. És recordar que el patiment dels altres no ens és igual, que les seves vides ens importen i que, tot i no ser-hi físicament, triem ser-hi de tot cor.

Avui no girem full massa ràpid. Fem una pausa abans de començar les classes, guardem un moment de silenci i posem totes aquestes persones en mans de Déu, demanant que trobin força, consol i pau en un moment tan difícil. Que la nostra pregària d'avui sigui una manera d'abraçar qui més ho necessita.

Us convidem a tenir un breu moment de silenci i a unir-nos en oració per les víctimes, les seves famílies i els seus amics, amb la pregària del Pare Nostre.