Bon dia. Comencem la segona setmana i ho fem  recordant l'escena de l'evangeli del divendres passat (feu-ne memòria en veu alta). Sortim a trobar-nos amb els altres?

Sabeu què vol dir la paraula testimoni? Ser autèntics des del que som i volem viure i que això, arribi als altres... Però no amb paraules; amb fets, mullant-nos. Nosaltres també tenim un encàrrec...

Us convidem a llegir en veu alta aquesta història: 

CAP A ON ENS PORTA EL CAMÍ...
Durant el viatge, Maria i Josep van arribar a un encreuament, on tres camins convergien cap a Betlem. Maria tot just podia caminar; les contraccions eren cada cop més freqüents. Havien de triar bé: no quedava temps. Josep va sortir a preguntar quin era el millor camí, però va tornar desesperat. "He parlat amb sis persones diferents i cadascuna m'ha dit una cosa completament diferent. No sé en qui confiar." Aquella tarda, tres persones es van acostar a ells. El primer era un mercader elegantment vestit. "El camí del nord és el millor," va dir amb somriure professional, "però té un peatge car. Si em compreu aquestes teles, jo puc aconseguir-vos el pas gratuït." Maria va veure la trampa immediatament. Van rebutjar l'oferta i l'home va marxar fred, buscant altres clients innocents. La segona era una dona gran amb un cistell de figues. "Hi ha un camí de muntanya secret, molt més segur," va explicar amb dolçor maternal. "El meu net us pot fer de guia per una petita quantitat." Però Maria va veure les mans arrugades, la roba recosida, la necessitat oculta. "Teniu necessitats a casa, oi?" La dona va començar a plorar. "Tinc tres nets orfes. És... difícil." Josep li va donar algunes monedes. "El camí és perillós, no gaire segur. Perdoneu-me." Va marxar amb vergonya i agraïment alhora. El tercer era un jove nerviós, inquiet. "Han obert un camí nou pel desert! Estalvia dos dies!" cridava entre els viatgers. "Qui t'ho ha dit?" va preguntar Josep. "Uns mercaders, que ho sabien d'uns soldats..."
"Soldats que no coneixes, que van dir als mercaders que no coneixes, sobre un camí que ningú ha vist." El jove es va quedar callat, la seva certesa s'esvaïa. Aquella nit, mentre Josep dormia, Maria no podia tancar els ulls. El nadó es movia inquiet dins d'ella. Va posar les mans sobre el ventre i va començar a parlar amb el fill que aviat naixeria. "Fill meu, avui he vist les tres cares de la mentida. Mercaders que menteixen per lucre. Persones bones que menteixen per necessitat. Joves que menteixen sense saber-ho, repetint rumors com si fossin veritats.""Per això t'educaré perquè les teves paraules siguin clares.
Perquè la teva vida sencera sigui autèntica." “Perquè, fill meu", va concloure així les seves paraules, "el món està cansat de paraules buides, excuses... Tria aquest camí: Sigues testimoni amb la teva vida de cada dia..."