Pregar amb les mans

Tanquem els ulls i concentrem-nos en la respiració.

Les mans, instrument fonamental del sentit del tacte, atreuen ara la teva atenció. Considera tot el que arribes a fer i desfer amb elles, el bo i el que podria ser millor.
Obres les mans amb els palmells cap amunt amb actitud d’espera, de petició, de necessitat. El ritme de la respiració et dona una pauta per un subtil moviment de la mà que va de l’acollida a la incorporació, per acollir de nou. D’aquesta manera, en cada inspiració, allargues els dits de la mà i en treure l’aire els relaxes, com si ja se t’hagués donat allò que esperes. Deixes que tot el cos s’impliqui en aquest gest i també et fas conscient de l’obertura dels braços i del tors.

Al final visualitzem les persones que cada dia ens regalen el seu temps i moltes altres coses.

Quan obrim els ulls, en silenci escrivim en un full (personal) aquella paraula o frase que ens surti després de l'experiència.  Amb les preguntes de reflexió, si algú vol, lliurament, ho pot llegir en veu alta.