En aquell temps, Jesús arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya, i s'assegué. Vingué a trobar-lo molta gent que portava invàlids, esguerrats, cecs, sords-muts i molts altres tarats; els deixaven als seus peus, i ell els curava. La gent, en veure que els muts parlaven, es restablien els esguerrats, els invàlids caminaven i els cecs hi veien, es meravellava i glorificava el Déu d'Israel. Llavors Jesús cridà els deixebles i els digué: «Aquesta gent em fa compassió. Fa tres dies que no es mouen d'aquí i no tenen res per menjar. No vull que se'n vagin dejuns: es quedarien pel camí sense forces». Els deixebles respongueren: «D'on traurem el pa que cal per alimentar tanta gent? Aquest lloc és despoblat». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set, i uns quants peixos».
Jesús ordenà que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans amb els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava els trossos als deixebles, i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren set senalles plenes de les sobres.